Una llei insuficient? Què millorar?

Una llei insuficient per frenar el canvi climàtic?

Tot i que aquesta llei va ser acollida de forma positiva per les diferents organitzacions ecologistes i plataformes socioambientals, consideren que les mesures proposades són insuficients per atacar les causes fonamentals del canvi climàtic. Per aquest motiu, l’11 de juny del 2015 les organitzacions van presentar una sèrie d’al·legacions a la Llei per tal de fer-la més ambiciosa i concreta.

Les aportacions dels diferents col·lectius no van ser tingudes en compte per part del Govern, que va aprovar l’avantprojecte al cap d’uns mesos. És per això que el Moviment per la Justícia Climàtica han decidit incidir en el debat parlamentari de la llei, ja que es tracta de l’última oportunitat que es té per millorar-la.

Què es pot millorar d’aquesta llei?

L’anàlisi de la llei feta per les diferents plataformes socials constata la manca d’ambició a l’hora de marcar els objectius de reducció d’emissions, la vaguetat de les mesures a implementar i la poca coerció establerta per garantir el seu desenvolupament. En concret, es demana un seguiment per terminis més curts de temps (5 anys) i sent l’any base a partir del qual es plantegen aquestes reduccions el 1990 i no el 2005. Aquestes propostes permetrien adequar la llei a l’Acord de París de la darrera COP21 (link a l’apartat COP21 del blog?), la qual es va redactar abans de la celebració de l’esdeveniment. A part, no s’assegura la reducció en l’explotació de recursos energètics d’origen fòssil degut a les afectacions que podria tenir en l’economia catalana. El moviment proposa mecanismes per garantir una millor integració sectorial a partir de la presentació de pressupostos de carboni per tal d’establir un sostre a les tones de GEH que es poden emetre, i les respectives sancions o el retirament de subvencions si se superessin els límits permesos. La participació ciutadana i la realització d’informes anuals (i no triennals) per grups d’experts és clau per al bon seguiment.

Aquestes idees són les que el passat 26 de setembre es van presentar al Parlament de Catalunya. En el cas de l’afectació que el canvi climàtic pot produir als recursos aquàtics i les mesures a adoptar, el catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona Narcís Prat va comparèixer en nom propi i a petició del Moviment per la Justícia Climàtica. Juntament amb Andreu Manzano de l’Agència Catalana de l’Aigua, van coordinar l’estudi “Aigua i Canvi Climàtic: Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya” (2009). L’estudi preveu una reducció de recursos del 5% o 30%  a llarg termini, i per aquest motiu l’ACA ha tingut en compte moltes de les mesures citades en el document per fer front al canvi global en l’elaboració dels seus plans (Pla de Sequera i Pla de Gestió). Durant la compareixença es va demanar puntualitzar i introduir alguna precisió en els punts a i c de l’article 11 de la llei, de manera que a) La implantació dels cabals de manteniment en els cursos fluvials de les conques internes de Catalunya, així com la seva successiva revisió en funció de l’evolució de les variables climàtiques es faci amb les suficients garanties per tal que l’estat ecològic de les masses d’aigua afectades no pateixin un deteriorament irreversible. En el cas de les conques de caràcter intercomunitari les mesures es desenvolupen en els termes que s’acordin amb els òrgans de conca corresponents; c) La interconnexió de les xarxes d’abastament com a mesura que atorga seguretat, flexibilitat i robustesa al sistema d’abastament es faci de tal manera que el transvasament d’aigua d’una conca a l’altra no impliqui una captació d’aigües que suposi una minoració important del cabal ecològic aigües avall del punt de captació.

A més, hi ha dos punts importants que no apareixen a la llei però que creuen que valdria la pena incloure:

1) Relació entre l’aigua i l’energia: Quan sigui necessari obtenir nous recursos per sistemes que suposin un increment notable en l’ús d’energia, es lligarà la producció d’aquests nous recursos d’aigua a l’ús d’energies renovables per tal que no s’emeti mes carboni a l’atmosfera. Les instal·lacions de l’ACA ofereixen una bona oportunitat per generar energia de forma sostenible tant per les superfícies ermes de les depuradores i potabilitzadores a on es podria instal·lar energia solar, com per la presència a moltes depuradores d’un petit salt d’aigua entre la depuradora i el riu. Cabal constant que si es turbinés podria generar una certa quantitat d’energia per l’autoconsum de la planta.

2) Relació entre disminució de recursos hídrics i la gestió del territori: Donada la importància de la vegetació arbòria té en la regulació dels cabals dels rius i la recàrrega dels aqüífers i el seu efecte negatiu en la generació de recursos hídrics, s’urgeix al govern de la Generalitat a presentar un informe que estimi de forma clara la importància d’aquest fenomen i a establir les mesures que permetin una sistema de gestió dels boscos de Catalunya que tingui en compte la regulació hídrica i permeti fer una gestió sostenible tant dels boscos com dels recursos hídrics.

Altres aspectes que s’havien criticat per parts dels col·lectius que varen presentar al·legacions a la llei i que que no és van recollir en aquesta, també foren explicats a la Comissió Parlamentaria ,presentant-se també precisions al text i qüestions més generals per intentar millorar la llei. Està per veure com aquestes aportacions seran oi no recollides en el text final de la llei.

Podeu veure: CONTEXT INTERNACIONAL I EUROPEU, QUÈ PROPOSA LA LLEI?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s