Opinions professorat i/o membres del Departament d’Ecologia

MOLTES GRÀCIES PER TOTES LES OPINIONS!

Miguel Cañedo-Argüelles:

1. Lo veo complicado. Creo que estos acuerdos siempre suelen ser ambiciosos para poner algo de presión a todas las partes que, al final, seguramente acabarán incumpliendo. Pasa algo similar con los objetivos de deficit que impone la Unión Europea a los socios (¿habéis oído que España cumpla sus compromisos de deficit alguna vez en los últimos años?). Veo complicado que se cumpla en compromiso de 2ºC por varios motivos. Los principales son que el acuerdo no será vinculante y que ciertos países en expansión como Brasil, China o la India no van a renunciar al desarrollo para poder cumplir con objetivos medioambientales. Creo que las medidas de mitigación y remediación (como poder secuestrar CO2 de la atmósfera) pueden ser clave para acercarse al límite de los 2ºC.

2. Quizás si se impongan medidas de control, pero no creo que se vaya a llegar a ningún acuerdo vinculante. Por un lado a USA le sería muy difícil ratificar un acuerdo vinculante en el congreso. Por otro lado las economías emergente no van a supeditar su desarrollo a un acuerdo climático. Muchos países están esperando a poder llegar al nivel de desarrollo de las grandes potencias, que en gran medida se enriquecieron explotando los recursos naturales de los países que hoy están en vías de desarrollo. Así pues, es comprensible que estos países no estén dispuestos a renunciar a un aumento en su calidad de vida en servicio del bien común, ya que lo entienden como una situación injusta.

3. No creo que ni Cataluña ni España vayan a liderar cambios en la reducción de la emisiones del CO2, aunque si creo que adoptarán medidas importantes. Yo creo que España aceptará las medidas que se propongan desde la Unión Europea, y que serán los países nórdicos (Dinamarca, Noruega, Suecia, etc.) los que tomen medidas más restrictivas y se sitúen a la vanguardia de la mitigación del cambio climático. Aun así, España tiene un gran potencial de energías renovables que deberíamos de explotar al máximo.

Aina Garcia Raventós:

Opino que l’acord pactat durant les conferències de la COP21 és un avenç important pel simple fet d’haver aconseguit l’acceptació de tots els països del món, cosa difícil, ja que cada territori està governat per les seves pròpies lleis i la visió de la problemàtica del canvi climàtic és variable. Però la veritat és que la forma com s’ha redactat ja tenia aquest propòsit, trobo que s’ha fet a mida per tal d’evitar que sigui rebutjat. Per aquest motiu, el pacte no té el rigor necessari que la comunitat de científics demana: fa temps que els problemes que comporta un augment de les emissions d’efecte hivernacle es van detectar i des d’aleshores no s’ha progressat prou severament per fer-ne front; anem tard.

L’objectiu acordat és el de limitar l’escalfament global per sota els 2ºC i continuar els esforços per no superar l’1,5ºC. La pregunta és: realment ho aconseguirem? Personalment, ho poso en dubte. De ben segur que alguns països en seran capaços (justament els més entregats a tractar temes mediambientals i per tant menys culpables), però malauradament crec que, en general, la temperatura sobrepassarà el llindar marcat. Si aquest és el cas, almenys els països que no hagin respectat les pautes quedaran “retratats” i d’alguna manera no seran vists amb bons ulls pels que sí que han complert (el famós “aim to shame” del que es parla). Un altre punt que considero a favor és que, afortunadament, la sortida no és immediata: un cop firmat és difícil desconnectar-se de l’acord perquè implica una rectificació davant les NNUU i això comporta uns 3 anys de negociacions. El reconeixement del paper que tenen les subnacions també és una valoració positiva.

Per contra, un aspecte de l’acord que em sembla que falla és que, tot i que tots els països tenen alguna obligació, el contingut de les NDC no és vinculant, és a dir, no hi ha penalitzacions pels qui no compleixin allò pactat. Però sí que s’exigeix un suport o ajuda als països no desenvolupats que ho necessitin. També s’intenta que hi hagi una transparència, però penso que no sempre serà possible (pel tipus de sobirania en cada país, per exemple). A més, existeixen activitats que representen una part important de les emissions de CO2 i que sorprenentment no estan incloses en l’acord.

L’últim aspecte en contra (i de vital importància) és la poca esmena als problemes ecològics que estem patint actualment. Trobo que hi ha una manca de sensibilització enfront els perjudicials efectes d’un augment tan pronunciat de la temperatura global del planeta i que encara no som del tot conscients de la repercussió real dels nostres actes. Què passa mentrestant amb la degradació dels ecosistemes i la conseqüent pèrdua de la biodiversitat?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s